El veritable descobriment del que era i representava la pintura de Diego Rodríguez de Silva Velázquez (1599-1660) va ser ja obra del segle XIX. Les col·leccions pictòriques del patrimoni real van passar a ser propietat nacional i van quedar integrades al Museu del Prado, fundat el 1819. Paral·lelament, la seva obra va ser redescoberta per Goya, sobre el qual tindria gran influència, com més tard la va tenir sobre Manet - que el va nomenar «pintor de pintors»- i l'impressionisme en general. La trajectòria de Velázquez pot ser considerada com una constant investigació de la relació entre la pintura i la naturalesa, en què la pinzellada pren el paper principal. A mesura que la va desenvolupar, va aconseguir un naturalisme físic i psicològic sense precedents amb pinzellades progressivament més pronunciades i més elegants, aconseguint efectes miraculosos d'il·lusió amb una tècnica condensada i sorprenent, basada més en la deducció que en l'elaboració del detall. La síntesi de la vida i l'obra de Velázquez que el professor Santiago Alcolea i Gil realitza en aquest llibre ofereix al lector una àmplia panoràmica d'un dels creadors més assenyalats de la pintura universal.
Autor: Santiago Alcolea i Gil
Idioma: Espanyol
Enquadernació: Tapadura
Pàgines: 128 pp.
Dimensions: 22'5 x 2 x 29 cm
Editorial: Edicions Polígrafa